QUADERN NEGRE, caminant a cavall entre el segles XIX i XX, sota el cel estrellat de la nit a Viena. Vaig seguir caminant en direcció a la ciutat. Alguns carros al mercat se m’acostaven per darrere i em passaven pel costat sotragueixant, i de tant en tant trobava gent d’aspecte senzill per a la qual el dia tot just començaba. Les cases encara estaven a les fosques, aquí i allà s’il.luminava alguna finestra. Darrere la finestra d’un cafè, en una taula on flamejava un llum de gas. A la cantonada següent hi havia un cartell: une chaleur tropical!… Radiateur LE SORCIER. Vaig llegir fins aquí en veu alta; llavors, gairebé de sobte, se’m van tancar els ulls. És hora d’anar a dormir.

BSKSH BOSKE SIN HOJAS, no es ni campo ni es ciudad.
La idea de un tejido. Boske. Buskar. Poema. Programa.
Fuga. Desert. Volvemos a tejer con los vinilos.
Ese lugar donde no llegan los rayos de sol.
Allá donde se alcanzan las notas.

, «ARANYES LA TELA,
somiant amb aranyes teixidores.»

QUADERN VERMELL, hi ha obra orig. J. STALL. Le Sorcier, advertisement, 1928. Bibliothèque Forney, París. Hi ha ed. orig. Traumnovelle (1926), de ARTHUR SCHNITZLER. Fischer Verlag, Berlín. Hi ha ed. cat. Història somiada. Trad. d’Anna Soler. Quaderns Crema, Barcelona, novembre de 1998.

, he de sentir la respiració regular i tranquil.la de la protagonista del cartell Le Sorcier. Vaig veure el contoprn del seu cap que es perfilava sobre el coixí flonjo. La historia de la nit anterior, però com si tot el que havía viscut hagués estat un somni… , i després, només Història somiada, de ARTHUR SCHNITZLER. Els trucs suaus de la modernitat psicològica del introductor del monòleg interior en la literatura de llengua alemanya.  jugado con su impermanencia, imperfección y vacío, a través de la estática y la distancia. He recortado sus chevrones de grullas canadienses, relámpagos monzónicos y edificios austeros y desgastados. La present nota s’ha fet a través del kollage, de personatges separats de les seves plantilles narradores, espais que probablement no existeixen, però que d’alguna manera haurien d’haver existit. Diverses vegades se senten tisorades de veus entretallades. De totes maneres, acabaran retallant-se amb unes tisores, en una delicada blanor, un peu de nota ferida. No se m’escapa que presentar aquests fragments de manera seguida desvirtua en certa manera el seu sentit original.