L. «EL KOLLAGE,
alfombras voladoras.»

 

LVDSlosvalientesduermensolosUPPER EGYP SERIES ~ Mientras escucho un no sé qué de eterno.


LVDS

LVDSlosvalientesduermensolosEn esta colisión, las máquinas de guerra agotan todo su petróleo y sus programas mutantes del Apocalipticismo islámico, previamente implantados en ellas como consumidores occidentales de petróleo por las tendencias petropolíticas. Antes de conocer la historia, antes de que el fuego iluminara mis sueños, habría caminado hasta aquí, igual que los demás, sacándole fotos al paisaje desde los improvisados miradores. Steve Barker hace referencia a Mark Dery por acuñar el término afrofuturism en 1994. Es cierto. Pero como ha señalado Kodwo Eshun, fue Mark Sinker en 1992 quien empezó a hablar de la Black science fiction, así como de las ideas que alimentarían el tropo del afrofuturism.

Las relaciones nunca han sido fáciles al hablar de alienación en una nación alienígena. El protagonismo lo tiene una forma de entender lo que estaba ocurriendo en la música de Sun Ra, el Coltrane de la última época, Public Enemy, etc.

Ahora mismo estoy mirando el kollage en cuestión, y todavía la fotografía de petals, de thay bonin, se sale de la página (o de la pantalla).

 


V. «EL KOLLAGE,
katifes voladores.»

 

LVDSlosvalientesduermensolosUPPER EGYP SERIES ~ Mentre escolto un no sé què d’etern.


LVDS

LVDSlosvalientesduermensolosEn aquesta col·lisió, les màquines de guerra exhaureixen tot el seu petroli i els seus programes mutants del Apocalipticisme islàmic, prèviament implantats en elles com a consumidors occidentals de petroli per les tendències petropolítiques. Abans de conèixer la història, abans que el foc il·luminés els meus somnis, hauria caminat fins aquí, igual que els altres, fent-li fotos al paisatge des dels improvisats miradors. Steve Barker fa referència a Mark Dery per encunyar el terme afrofuturism en 1994. És cert. Però com ha apuntat Kodwo Eshun, va ser en Mark Sinkeral 1992 qui va començar a parlar de la Black science fiction, així com de les idees que alimentarien el trop del afrofuturism.

Les relacions mai han sigut fàcils al parlar d’alienació en una nació alienígena. El protagonisme rau en la manera d’entendre el que estava succeint en la música de Sun Ra, el Coltranede l’última època, Public Enemy, etc.

Ara mateix estic mirant el kollage en qüestió, i encara la fotografia de petals, de thay bonin, se surt de la pàgina (o de la pantalla).

 


D. «BOSKE SIN HOJAS,
la danza o baile de la Muerte.»

 

LVDSlosvalientesduermensolosBSKSH ~Mientras escucho un no sé qué de eterno.
LVDSlosvalientesduermensolos

 

LVDSlosvalientesduermensolosLamento tener que interrumpir aquí, rompiendo el embrujo que puede abrir una rendija en la cabeza. La presente nota se ha hecho a través del kollage, de personajes separados de sus plantillas narradoras, espacios que probablemente no existen, pero que de algún modo deberían haber existido. Varias veces se oyen tijeretazos de voces entrecortadas. De todas formas, acabarán recortándose con unas tijeras, en una delicada blandura, un pie de nota herida. Incluso este primer comienzo, este conato de esbozo sin forma.

Lo que me atrae es mi deseo de aprender el lenguaje de los pájaros cuando cortan el viento. Dejando a un lugar el parecer de cada cual. La sensación de que mi memoria es como un jardín de los suburbios, un sótano lleno de knockouts fotomecánicos, celosamente guardados en el archivo. Hecho de cuadraditos oscuros. Con todos los cajones de fichas que se pierden. Los objetos perdidos, con independencia de si se encuentran o no más tarde. Ni la más remota idea. Y al final, resultan no estar perdidos, a no ser tan importantes e irrenunciables.

Vuelve a aparecer entre mis enseres la otredad. Tan sólo hay el non-aliud que aspira escapar a esa fosilización. No se me escapa que presentar estos fragmentos de manera seguida desvirtúa en cierta medida su sentido original.

¿Sacar buenas notas? Ni por asomo. Y a estas cosas se reduce todo. Amar también es dudar. Cuán falso resulta echar de menos.

 


 

S. «BOSK SENSE FULLES,
la dança o ball de la Mort.»

 

LVDSlosvalientesduermensolosBSKSF ~Mentre escolto un no sé què d’etern.
LVDSlosvalientesduermensolos

 

LVDSlosvalientesduermensolosLamento haver d’interrompre aquí, trencant l’embruixament que pot obrir una escletxa al cap. La present nota s’ha fet a través del kollage, de personatges separats de les seves plantilles narradores, espais que probablement no existeixen, però que d’alguna manera haurien d’haver existit. Diverses vegades s’escolten tisorades de veus entretallades. De totes maneres, acabaran retallant-se amb unes tisores, en una delicada blanor, un peu de nota ferida. Fins i tot aquest primer començament, aquest conat d’esbós sense forma.

El que m’atreu és el meu desig d’aprendre el llenguatge dels ocells quan tallen el vent. Deixant a un lloc el parer de cadascú. La sensació que la meva memòria és com un jardí dels suburbis, un soterrani ple de knockouts fotomecànics, gelosament guardats en l’arxiu. Fet de quadradets foscos. Amb tots els calaixos de fitxes que es perden. Els objectes perduts, amb independència de si es troben o no més tard. Ni la més remota idea. I al final, resulten no estar perduts, a no ser tan importants i irrenunciables.

Torna a aparèixer entre els meus estris l’alteritat. Tan sols hi ha el non-aliud que aspira escapar a aquesta fossilització. No se m’escapa que presentar aquests fragments de manera seguida desvirtua en certa manera el seu sentit original.

Treure bones notes? Ni la més petita idea. I a aquestes coses es redueix tot. Estimar també és dubtar. Que fals resulta trobar a faltar.

 


GrafFregit I
«Vandalismo en su tinta
hasta quedarse frito»
LOS VALIENTES
DUERMEN SOLOS

____________________________________

DIA LOGO CON EL ORIGEN DEL GRAFFITI
Escudriño De noche. Copias y Pistas de So Tracks
____________________________________

 

COPIA. Abundancia. Operar. Cooperar. Ops. Oficio. Inopia. Obra. Opis. Opinar. Reproducir. Calcar. Imprenta. Falsificar.
SO TRACKS.
(Sotracs). Emoción. Desgracia. Sacudida. Estremecimiento. Afectación. Conmoción. Pérdida: Hemos perdido tanto!

 

 

LVDSlosvalientesduermensolosSí, todo esto. Pues yo que duermo sueño que tengo insomnio. Me muevo circularmente allí en un tuvo sin sueldo y en el que además reina el vacío casi perfecto. Se acelera el pulso. No tolero el calor de la cama y tengo pesadillas si el lecho es demasiado blando. Son pamplinas para un ignorante con buena vista y reloj casero. Busco eclipses, manchas solares, cajas de libros y orquídeas encima esparcidas. Entre los papeles de escritura temblorosa hay grabaciones de cháchara sobre las piedras. Aún me aferro a lo que llamo el elixir; la cera negra. Surcos con los bordes quemados por el espacio y por el tiempo. Oscurecidos demasiado para leer. Tal vez necesito que me digan que el circuito impreso no es arte. Y también porque me ofendo sin ton ni son. Tiro el libro y leo.

LVDSlosvalientesduermensolosSilencio quince minutos. A GrafFregit I no hay que despertarlo. Tiene el don de soñar. Vive en la última habitación, gratuitamente. En agradecimiento, le pagan la habitación las personas que se han enriquecido con sus sueños. Duerme toda la noche, sueña con letras y números y juega con la Reina de Corazones y Riñones que cuando no duelen están mudos. Las propias vocales dejan ver profundamente todo lo que lleva en la boca. También los estragos se mejoran. El fuego sacro y la escara. Abridores y cierres. En su enorme ojo se refleja nuestro universo. Vacila un poco, hunde la cara bajo tierra. Tiene como pocxs la valentía de descubrir el ritmo secreto de un paisaje. No es ni campo ni ciudad. Es cuestión de gustos. En su cocina no abre nunca las ventanas; de ahí que el olor de los restos de comida anteriores se quede en los rincones y en las PAREDES, nunca lavadas, y se mezcle con el humo de las comidas recién cocidas.

LVDSlosvalientesduermensolosPuede que la policía continúe investigando sus movimientos. Suenan tiros. Sería incapaz de matar una gallina, de tanto como le gustan vivas. Sus miradas de control no le avergüenzan. No ha ido a ver la angustia de aquellos astrónomos que chillan a dos millones de años luz al ver al Rey decapitado por lavanderas. Decolora la amatista en diamante, hace lapislázuli del mármol, y mármol de la resina. Le gusta vivir como aquel ebanista funerario que se ha pasado la vida dando muerte a aquellos banqueros tronchados por la cuchilla fría de anarquistas. Su oscura imago nova clavada, como una pala en la tierra es como un grito de batalla. Brilla en medio de la luz mortecina cuando sale al aire libre de la noche. Un segundo después, cuando las calles están vacías y acabadas de limpiar, ronda bajo estos canales el BZZZT! SONORO de su spray. Un hálito de vida auténtica emana de su sonido, que recuerda al ruido de bayetas al caer en un cubo lleno de disolvente. O el roce de una escoba dura.

LVDSlosvalientesduermen Existe la leyenda de que nació en una atmósfera confusa y fantasmagórica. Una locura distinta a la nuestra. En todas sus palabras y acciones hay las tijeras y las sucias jofainas. Entre origen y olvido ya no se habla. No se comprende. Paresia y parálisis son dos cosas distintas. No sabe que significa limbus. Incontrolable, controla el miedo, el placer, el crimen, el vicio. Una lengua solitaria que se tuerce ante si en el plato. Un Dios que se quedó dormido al crearlo. Un árbol de cables. El género humano como si quisiera quedarse un rato más en la calle. Dicen que entre sus cavidades habita una memoria oscura. Dicen que donde no llegan los rayos del sol, alcanzan las notas de aquellas cuerdas de cello gimientes. Las melodías son tan bellas como lo es a veces la voz de un graffiti viejo y feo en las noches de diciembre.

 


GrafFregit I
«Vandalisme entintat
fins quedar–se fregit»
LXS VALENTXS
DROMEN SOLXS

____________________________________

DIA LOGOS AMB L’ORIGEN DEL GRAFFITI
Bresco símbols De nit. Còpies i Pistes de So Tracks
____________________________________

 

COPIA. Abundància. Operar. Cooperar. Ops. Ofici. Inòpia. Obra. Opis. Opinar. Reproduir. Calcar. Imprempta. Falsificar.
SO TRACKS
 (Sotracs). Emoció. Sotragada. Batzegada. Desgràcia. Sacsejat. Afectat. Commoció. Pèrdua: hi ha perdut tant!

 

 

LVDSlosvalientesduermensolosSí, tot això. Perquè jo que dormo somio que tinc insomni. Em moc circularment allí en un tub sense sou i en el qual a més regna el buit gairebé perfecte. S’accelera el pols. No tolero la calor del llit i tinc malsons si el llit és massa tou. Són romanços per a un ignorant amb bona vista i rellotge casolà. Busco eclipsis, taques solars, caixes de llibres i orquídies damunt escampades. Entre els papers d’escriptura tremolosa hi ha gravacions de xerrameca sobre les pedres. Encara m’aferro al que anomeno l’elixir; la cera negra. Solcs amb les vores cremades per l’espai i pel temps. Enfosquits massa per a llegir. Tal vegada necessito que em diguin que el circuit imprès no és art. I també perquè m’ofenc sense solta ni volta. Tiro el llibre i llegeixo.

LVDSlosvalientesduermensolosSilenci quinze minuts. A GrafFregit I no cal despertar-lo. Té el do de somiar. Viu en l’última habitació, gratuïtament. En agraïment, li paguen l’habitació les persones que s’han enriquit amb els seus somnis. Dorm tota la nit, somia amb lletres i números i juga amb la Reina de Cors i Ronyons que quan no fan mal estan muts. Les pròpies vocals deixen veure profundament tot el que porta en la boca. També els estralls es milloren. El foc sacre i l’escara. Obridors i tancaments. En el seu enorme ull es reflecteix el nostre univers. Vacil·la una mica, enfonsa la cara sota terra. Té com pocxs la valentia de descobrir el ritme secret d’un paisatge. No és ni camp ni ciutat. És qüestió de gustos. En la seva cuina no obre mai les finestres; d’aquí ve que l’olor de les restes de menjar anteriors es quedi en els racons i en les PARETS, mai rentades, i es barregi amb el fum dels menjars recentment cuits.
LVDSlosvalientesduermensolosPot ser que la policia continuï investigant els seus moviments. Sonen trets. Seria incapaç de matar una gallina, de tant com li agraden vives. Les seves mirades de control no li avergonyeixen. No ha anat a veure l’angoixa d’aquells astrònoms que xisclen a dos milions d’anys llum en veure al Rei decapitat per bugaderes. Descoloreix l’ametista en diamant, fa lapislàtzuli del marbre, i marbre de la resina. Li agrada viure com aquell ebenista funerari que s’ha passat la vida donant mort a aquells banquers trinxats per la fulla freda d’anarquistes. La seva fosca imago nova clavada, com una pala en la terra és com un crit de batalla. Brilla enmig de la llum somorta quan sali a l’aire lliure de la nit. Un segon després, quan els carrers estan buits i acabats de netejar, ronda sota aquests canals el BZZZT! SONOR del seu esprai. Un alè de vida autèntica emana del seu so, que recorda al soroll de baietes en caure en una galleda plena de dissolvent. O el frec d’una escombra dura.
LVDSlosvalientesduermensolos Existeix la llegenda que va néixer en una atmosfera confusa i fantasmagòrica. Una bogeria diferent a la nostra. En totes les seves paraules i accions hi ha les tisores i els bruts gibrells. Entre origen i oblit ja no es parla. No es comprèn. Parèsia i paràlisi són dues coses diferent. No sap que significa limbus. Incontrolable, controla la por, el plaer, el crim, el vici. Una llengua solitària que es torça davant si en el plat. Un Déu que es va quedar adormit en crear-lo. Un arbre de cables. El gènere humà com si volgués quedar-se una estona més al carrer. Diuen que entre les seves cavitats habita una memòria fosca. Diuen que on no arriben els raigs del sol, ho aconsegueixen les notes d’aquelles cordes de cello gemegades. Les melodies són tan belles com ho és a vegades la veu d’un graffiti vell i lleig en les nits de desembre.