
L.V. «EL KOLLAGE,
alfombras voladoras.»
LVDSlosvalientesduermensolosUPPER EGYP SERIES ~ Mientras escucho un no sé qué de eterno.
LVDS
LVDSlosvalientesduermensolosNadie es tan sensible y tan atento como la infancia al problema del medio ambiente. El lenguaje pictórico de Clare A. Nivola, y su prosa lírica, ilustran los árboles de Kenya; lugar donde vivía Wangari Maathai (Nyeri, Kenya, 1940 – 2011), Activista y ecologista, ganadora del Premio Nobel de la Paz de 2004 y fundadora del Movimiento Cinturón Verde (1977); temas nada fáciles, de manera clara, pero no dramática, todo acentuando las situaciones historico-políticas que han determinado el movimiento Cinturón Verde. Claire A.Nívola, Plantando los árboles de Kenia: La historia de Wangari Maathai (2008) Título original: Planting the Trees of Kenya: The story of Wangari Maathai (Farrar, Straus and Giroux, 2008) Ed. catalana: Plantant els arbres de Kenya: La història de Wangari Maathai (Editorial Juventut, Barcelona, 2012) Col. Llibres d’Ecologia. 32 pp. Cartoné. 28 x 23,5 cm.

D.S. «EL KOLLAGE,
katifes voladores.»
LVDSlosvalientesduermensolosUPPER EGYP SERIES ~ Mentre escolto un no sé què d’etern.
LVDS
LVDSlosvalientesduermensolosEn aquesta col·lisió, les màquines de guerra exhaureixen tot el seu petroli i els seus programes mutants del Apocalipticisme islàmic, prèviament implantats en elles com a consumidors occidentals de petroli per les tendències petropolítiques. Abans de conèixer la història, abans que el foc il·luminés els meus somnis, hauria caminat fins aquí, igual que els altres, fent-li fotos al paisatge des dels improvisats miradors. Steve Barker fa referència a Mark Dery per encunyar el terme afrofuturism en 1994. És cert. Però com ha apuntat Kodwo Eshun, va ser en Mark Sinker al 1992 qui va començar a parlar de la Black science fiction, així com de les idees que alimentarien el trop del afrofuturism. Les relacions mai han sigut fàcils al parlar d’alienació en una nació alienígena. El protagonisme rau en la manera d’entendre el que estava succeint en la música de Sun Ra, el Coltrane de l’última època, Public Enemy, etc. Ara mateix estic mirant el kollage en qüestió, i encara la fotografia de petals, de thay bonin, se surt de la pàgina (o de la pantalla).

