L.V. «EL KOLLAGE,
alfombras voladoras.»

LVDSlosvalientesduermensolosNOTU CREUS NITU ~ Fugir és traçar una línia o posar una creu.

LVDS

LVDSlosvalientesduermensolosNacida en Chichester, Reino Unido, ANOHNI se cría en el norte de California, donde sus afinidades musicales comienzan en la escena Deathrock local, un subgénero oscuramente bonito del punk. La violencia contra los cuerpos trans y queer son frecuentes en Carolina del Norte, aunque cuando se dirige al este, es para huir del país de Reagan. Hoy en día, ANOHNI es una figura imponente, su voz es tan dolorosa y apasionada como cuando canta, con un leve acento inglés. Aquí los ojos son grandes, desorbitados. El East Village de los años 80 y principios de los 90, cuando ANOHNI aterriza en Nueva York, es un cementerio. Las esquelas de personas de los años 30, 40 y 50 llenan los periódicos, y los funerales se celebran casi a diario: en St. Mark’s, en Judson Memorial Church, en casas, en parques. Blacklips es para los jóvenes y los supervivientes, los enfermos y los que apenas sobreviven. El Pyramid, que en su día acogió a algunxs de lxs mejores artistas de la escena del centro de la ciudad, ya no estaba en su mejor momento a la llegada de ANOHNI: muchxs de lxs artistas habituales del local habían muerto, al igual que una parte considerable de su público. «Estábamos entrando en la era de la drag queen como camarera y las viejas drag dinasties se estaban derrumbando.»

D.S. «EL KOLLAGE,
katifes voladores.»

LVDSlosvalientesduermensolosNOTU CREUS NITU ~ Fugir és traçar una línia o posar una creu.

LVDS

LVDSlosvalientesduermensolosNascuda en Chichester, el Regne Unit, ANOHNI es cria en el nord de Califòrnia, on les seves afinitats musicals comencen en l’escena Deathrock local, un subgènere obscurament bonic del punk. La violència contra els cossos trans i queer són freqüents a Carolina del Nord, encara que quan es dirigeix a l’est, és per a fugir del país de Reagan. Avui dia, ANOHNI és una figura imponent, la seva veu és tan dolorosa i apassionada com quan canta, amb un lleu accent anglès. Aquí els ulls són grans, desorbitats. El East Village dels anys 80 i principis dels 90, quan ANOHNI aterra a Nova York, és un cementiri. Les esqueles de persones dels anys 30, 40 i 50 omplen els diaris, i els funerals se celebren gairebé diàriament: en St. Mark’s, en Judson Memorial Church, en cases, en parcs. Blacklips és per als joves i els supervivents, els malalts i els que a penes sobreviuen. El Pyramid, que en el seu moment va acollir a algunes dels millors artistes de l’escena del centre de la ciutat, ja no estava en el seu millor moment a l’arribada de ANOHNI: moltes de les artistes habituals del local havien mort, igual que una part considerable del seu públic. «Estàvem entrant en l’era de la drag queen com a cambrera i les velles drag dinasties s’estaven esfondrant.»