L.V. «EL KOLLAGE,
alfombras voladoras.»
LVDSlosvalientesduermensolosEL CARACOL CON CUELLO DE JIRAFA ~ Un collar de palabras.
LVDSlosvalientesduermensolos
LVDSlosvalientesduermensolosEye Level, de Jenny Xie. Graywolf Press. Trad. Esp. Marta del Pozo Ortea. A nivel del ojo. Vaso Roto Ediciones. Madrid, febrero 2023. Ficciones impolutas, en su periplo personal A nivel del ojo. En busca del lugar al que pertenece. Desde Camboya hasta Corfú, desde Nueva York a Hanoi. La poeta, que nació en China y emigró a Estados Unidos en la infancia, conoce sus raíces, pero no logra encontrar arraigo en ninguna parte. Xie tantea tierras y ambientes nuevos, pero sólo consigue acercarse, cada vez más, a la semilla de su soledad. Estos poemas verbalizan innumerables cuestionamientos internos y articulan una reflexión conmovedora sobre las fuerzas que a veces nos asientan y otras nos obligan a partir: la migración, el turismo, el distanciamiento, las despedidas… La falta de respuestas a la que se enfrenta la autora hace que sus palabras resulten tiernas a veces, elusivas otras, incluso tensas, y que siempre nos dejen con la sensación de no conseguir llegar a casa. Pero ahora, al menos, con el consuelo de sabernos acompañados en nuestro intento.
D.S. «EL KOLLAGE,
katifes voladores.»
LVDSlosvalientesduermensolosEL CARAGOL AMB COLL DE GIRAFA ~ Un collaret de paraules.
LVDSlosvalientesduermensolos
LVDSlosvalientesduermensolosEye Level, de Jenny Xie. Graywolf Press. Trad. Esp. Marta del Pozo Ortea. A nivel del ojo. Vaso Roto Ediciones. Madrid, febrer 2023. Ficcions impol·lutes, en el seu periple personal A nivell de l’ull. A la recerca del lloc al qual pertany. Des de Cambodja fins a Corfú, des de Nova York a Hanoi. La poeta, que va néixer a la Xina i va emigrar als Estats Units en la infància, coneix les seves arrels, però no aconsegueix trobar arrelament enlloc. Xie tanteja terres i ambients nous, però només aconsegueix acostar-se, cada vegada més, a la llavor de la seva solitud. Aquests poemes verbalitzen innombrables qüestionaments interns i articulen una reflexió commovedora sobre les forces que a vegades ens assenten i altres ens obliguen a partir: la migració, el turisme, el distanciament, els comiats… La falta de respostes a la qual s’enfronta l’autora fa que les seves paraules resultin tendres a vegades, elusives altres, fins i tot tibants, i que sempre ens deixin amb la sensació de no aconseguir arribar a casa. Però ara, almenys, amb el consol de saber-nos acompanyats en el nostre intent.