L.V. «EL KOLLAGE,
alfombras voladoras.»
LVDSlosvalientesduermensolosUPPER EGYP SERIES ~ Mientras escucho un no sé qué de eterno.
LVDS
LVDSlosvalientesduermensolosLas modas literarias, como las modas general, son inevitables, imprevisibles, a veces sorprendentes. Sin embargo, hay cuentos que se apartan del ruido y buscan un espacio y significado propio. Son obras hechas con cuidado, que implican largas horas de meditación en su concepción y establecen lazos entre sus lectores. Stina. La niña del hielo / Stína. La nena del gel, llegó para esta navidad, junto con otros libros. Cuando ya nadie parece acordarse de aquello del boom de la literatura infantil nórdica y de los cinco o seis autores que de verdad valían la pena. Lani Yamamoto, Stína. La nena de gel (2015) Título original: Stína stórasæng (Editorial Crymogea, 2015) Ed.catalana: Stína. La nena de gel (Babulinka Books, Barcelona, noviembre de 2015) Trad. Jordi Martín Lloret. 60 pp. 17 x 21 cm. Cartoné. Ed española: Stína. Superfriolera (Nórdica, Barcelona, noviembre, 2015) Col. Libros para la educación emocional. Cartoné. Álbum finalista del Premio de literatura Infantil y Juvenil del Consejo Nórdico.
D.S. «EL KOLLAGE,
katifes voladores.»
LVDSlosvalientesduermensolosUPPER EGYP SERIES ~ Mentre escolto un no sé què d’etern.
LVDS
LVDSlosvalientesduermensolosEn aquesta col·lisió, les màquines de guerra exhaureixen tot el seu petroli i els seus programes mutants del Apocalipticisme islàmic, prèviament implantats en elles com a consumidors occidentals de petroli per les tendències petropolítiques. Abans de conèixer la història, abans que el foc il·luminés els meus somnis, hauria caminat fins aquí, igual que els altres, fent-li fotos al paisatge des dels improvisats miradors. Steve Barker fa referència a Mark Dery per encunyar el terme afrofuturism en 1994. És cert. Però com ha apuntat Kodwo Eshun, va ser en Mark Sinker al 1992 qui va començar a parlar de la Black science fiction, així com de les idees que alimentarien el trop del afrofuturism. Les relacions mai han sigut fàcils al parlar d’alienació en una nació alienígena. El protagonisme rau en la manera d’entendre el que estava succeint en la música de Sun Ra, el Coltrane de l’última època, Public Enemy, etc. Ara mateix estic mirant el kollage en qüestió, i encara la fotografia de petals, de thay bonin, se surt de la pàgina (o de la pantalla).
