L.V. «EL KOLLAGE,
alfombras voladoras.»

LVDSlosvalientesduermensolosUPPER EGYP SERIES ~ Mientras escucho un no sé qué de eterno.

LVDS

LVDSlosvalientesduermensolosImpreso y encuadernado en Alemania por Memminger MedienCentrum, Wolf Erlbruch ha ido educando nuestra mirada y nuestra percepción en cada una de sus ilustraciones. Las mismas inquietudes vemos que se agitan en la obra de Oren Lavie. Parece que estos dos autores oscilan todavía entre una lógica del descubrimiento y la utopía de una enciclopedia universal. Wolf Erlbruch (Premio Andersen 2006, Premio Alemán de Literatura Infantil y Juvenil 2006, Premio Gutenberg 2003, Profesor de ilustración en la Bergische Universität Wuppertal) Oren Lavie (Compositor, músico y director de teatro. Su primer álbum The Opposite Side of the Sea ganó el prestigioso premio ASCAP por el texto de sus canciones. Marina Bornas (Terrassa, 1983) ganó, en 2005, el Premio Extraordinario de titulación. Completó sus estudios en Viena y en Kioto, y es traductora literaria y audiovisual. Oren Lavie, El oso que no estaba. Il. Wolf Erlbruch (2014) Título original: Der bär, der night da war (Verlag Antje Kunstmann, Münich, 2014) Ed. española (BFE, Albolote, Granada, septiembre del 2015) Trad. Marina Bornad Montaña. 48 pp. Cartoné. 26 x 34 cm.

D.S. «EL KOLLAGE,
katifes voladores.»

LVDSlosvalientesduermensolosEL DE MENTE MEA CUERDO ~ Lanzar el pensamiento como quien mea.

LVDS

LVDSlosvalientesduermensolosEn aquesta col·lisió, les màquines de guerra exhaureixen tot el seu petroli i els seus programes mutants del Apocalipticisme islàmic, prèviament implantats en elles com a consumidors occidentals de petroli per les tendències petropolítiques. Abans de conèixer la història, abans que el foc il·luminés els meus somnis, hauria caminat fins aquí, igual que els altres, fent-li fotos al paisatge des dels improvisats miradors. Steve Barker fa referència a Mark Dery per encunyar el terme afrofuturism en 1994. És cert. Però com ha apuntat Kodwo Eshun, va ser en Mark Sinker al 1992 qui va començar a parlar de la Black science fiction, així com de les idees que alimentarien el trop del afrofuturism. Les relacions mai han sigut fàcils al parlar d’alienació en una nació alienígena. El protagonisme rau en la manera d’entendre el que estava succeint en la música de Sun Ra, el Coltrane de l’última època, Public Enemy, etc. Ara mateix estic mirant el kollage en qüestió, i encara la fotografia de petals, de thay bonin, se surt de la pàgina (o de la pantalla).