QUADERN NEGRE, caminant pels carrers d’Ibars d’Urgell em dono de nassos amb un conte inèdit de Maria Mercè Marçal il·lustrat per la seva germana Magda Marçal. A la meva mare li deuen el sentit, la riquesa de la llengua. I el cant. Al pare, l’estímul cap a la cultura. Una altra figura important és la tia Merçè, germana de la mare i l’àvia, que viu i treballava a Barcelona, i que no s’ha volgut casar. En la nota de la il·lustradora se’ns diu que, aquest conte és creat l’any 1988. En aquells dies, Mercè és una escriptora volguda i reconeguda, sobretot com a poeta, i l’editorial feminista La Sal li proposa escriure un conte. Ja que a la seva germana li agrada il·lustrar i sempre diu de fer juntes adaptacions de contes tradicionals, Mercè pensa en la seva germana perquè ho il·lustri. Tal dit tal fet, es posa a treballar en equip i aquest llibre és el resultat de moltes hores compartides amb la seva mare i Heura, la filla de Mercè. Hi ha molts detalls en les il·lustracions per a descobrir; és un viatge amb parades tant en el clàssic popular de Charles Perrault (La rateta presumida) com en alguns objectes, per exemple, el tocadiscs i els vinils, el walkman o els tipus de patins, de màquines de fer fotos.
BSKSH BOSKE SIN HOJAS, no es ni campo ni es ciudad.
La idea de un tejido. Boske. Buskar. Poema. Programa.
Fuga. Desert. Volvemos a tejer con los vinilos.
Ese lugar donde no llegan los rayos de sol.
Allá donde se alcanzan las notas.
, «BARBAMAMÁ,
clavar-li una xinxeta a un capellà.»
QUADERN VERMELL, hi ha obra orig. Uf, quin dissabte rateta Arbequina! (1988), de Maria Mercè Marçal Serra. Il.lustrat per Magdalena Marsal Serra (1988) Estrella Polar. Barcelona, octubre de 2012. Colecció Odissea 1. 48 pp. Rústica amb solapes. 19,5 x 13 cm.
, he jugat amb aquesta necessitat d’establir una imatge en la qual, altres artistes plàstics, creen obres en relació amb els seus poemes o li demanen col·laboracions per a exposicions: Perejume, Maria Girona, Josep Uclés, Toni Vidal. Al 1969 Maria Mercè es trasllada a Barcelona, juntament amb la seva germana Magda, per a dur a terme la llicenciatura de Filologia Clàssica en la Universitat de Barcelona. És en aquest període que entra en contacte amb joves poetes com Miquel Desclot, Jaume Medina i Ramon Pinyol, amb el qual es casa en 1972. Durant la dècada dels setanta -una etapa especialment intensa des del punt de vista personal i col·lectiu- participa amb Ramon Pinyol, Xavier Bru de Sala i Gemma d’Armengol en la creació dels Llibres del Mall, una editorial que neix amb la voluntat de publicar sobretot poesia, que te com a mentor Joan Brossa i en la qual col·laboren pintors com Antoni Tàpies i Joan Pere Viladecans. La present nota s’ha fet a través del kollage, de personatges separats de les seves plantilles narradores, espais que probablement no existeixen, però que d’alguna manera haurien d’haver existit. Diverses vegades s’escolten tisorades de veus entretallades. De totes maneres, acabaran retallant-se amb unes tisores, en una delicada blanor, un peu de nota ferida. No se m’escapa que presentar aquests fragments de manera seguida desvirtua en certa manera el seu sentit original.
