L.V. «EL KOLLAGE,
alfombras voladoras.»

LVDSlosvalientesduermensolosDESFIGURACIÓN ~ No quiero verte ni en pintura.

LVDS

LVDSlosvalientesduermensolosLa historia de Edward Kienholz, —Walter Hopps Hopps Hopps, anverso y reverso 1960—, más que, por ejemplo, la historia política, existe en el presente porque la mayoría de sus productos —pinturas y esculturas— siguen estando en la misma forma física que cuando bajaron de los caballetes o subieron a los pedestales. Como objetos, chocan de frente con el gran pragmatismo filisteo de la frontera americana: si no ayuda a limpiar la tierra, a defenderse de los nativos estafados o a ganar dinero al instante, no vale la pena. Sin embargo, lo que el arte puede hacer ahora es mitigar la fealdad urbana. Nuestro mayor centro artístico, Nueva York, ha sido el más feo durante más tiempo; el arte más importante de Los Ángeles apareció sólo cuando la ciudad se había inundado de niebla tóxica y arquitectura basura.

La història d’Edward Kienholz, —Walter Hopps Hopps Hopps, anvers i revers 1960—, més que, per exemple, la història política, existeix en el present perquè la majoria dels seus productes —pintures i escultures— continuen estant en la mateixa forma física que quan van baixar dels cavallets o van pujar als pedestals. Com a objectes, xoquen de front amb el gran pragmatisme filisteu de la frontera americana: si no ajuda a netejar la terra, a defensar-se dels nadius estafats o a guanyar diners a l’instant, no val la pena. No obstant això, el que l’art pot fer ara és mitigar la lletjor urbana. El nostre major centre artístic, Nova York, ha estat el més lleig durant més temps; l’art més important de Los Angeles va aparèixer només quan la ciutat s’havia inundat de boira tòxica i arquitectura escombraries.

D.S. «EL KOLLAGE,
katifes voladores.»

LVDSlosvalientesduermensolosDESFIGURACIÓ ~ No vull veure’t ni en pintura.

LVDS

LVDSlosvalientesduermensolosLa història d’Edward Kienholz, —Walter Hopps Hopps Hopps, anvers i revers 1960—, més que, per exemple, la història política, existeix en el present perquè la majoria dels seus productes —pintures i escultures— continuen estant en la mateixa forma física que quan van baixar dels cavallets o van pujar als pedestals. Com a objectes, xoquen de front amb el gran pragmatisme filisteu de la frontera americana: si no ajuda a netejar la terra, a defensar-se dels nadius estafats o a guanyar diners a l’instant, no val la pena. No obstant això, el que l’art pot fer ara és mitigar la lletjor urbana. El nostre major centre artístic, Nova York, ha estat el més lleig durant més temps; l’art més important de Los Angeles va aparèixer només quan la ciutat s’havia inundat de boira tòxica i arquitectura escombraries.